dijous, juny 21, 2007


Veig com el vi enverina les teves ungles i al mateix temps com els llavis demanen una llarga nit.

Em
dóna igual tot, et segueixo i és una setmana qualsevol que es converteix en única i irrepetible.

Fins a
la pròxima, Vane...

Per cert, recordo les teves paraules:

"El regalo de una flor,
además de obsequio
es un delicado elogio"